F#m - A - D - F#m - D - A - Db F#m A Lolor a podrit de València em posa calent, D F#m expulsat per larc de lestació de tren. F#m A Sóc lúltim passatger a landana dels teus ulls, D F#m lúltima xusta banyada, rosella xafigada, qui collons ha apagat la llum? Carn de rodalia i AP7, set voltes per setmana menamore del teu peu esquerre i veig com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig laguante i el tire cap amunt, ouyeah!! A la punta de la llengua tenia un tros de Venus que mixia de la boca cada volta que lobria. Db F#m Quan isc a buscar lalegria D A No sé perquè acabe sempre en el teu carrer. Db F#m Allí es sent una melodia... D A Arrap de canyamel, carícia desbarzers. (F#m - A - D - F#m ) Incar-me un garrot i volar, descivilitzar-me, aprendre a estimar les tares, les turbulències. Cuidar als amics com em cuiden ells a mi, contar-nos les misèries amb formatge pa i vi. Esnifar la vida amb turulo compartit, Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits. Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues, raconets ocults, cicatrius i tatuatges. Soltaves poesia en totes les mirades, jo tenia les entranyes plenes de deixalles. I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus que meixia de la boca cada volta que lobria. Db F#m Quan isc a buscar lalegria D A No sé perquè acabe sempre en el teu carrer. Db F#m Allí es sent una melodia... D A Arrap de canyamel, carícia desbarzers.