L'avi Siset em parlava de bon matí al portal mentre el Sol esperàvem i els carros vèiem passar. Siset que no veus l'estaca a on estem tots lligats? Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar! Si estirem tots ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. Si tu l'estires fort per aquí, i jo l'estiro fort per allà segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar. Però Siset fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant, i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran. Ben cert sé que està podrida però és que Siset pesa tant, que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el seu cant! Lavi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emportà, ell qui sap a quin indret i jo a sota el portal. I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar el darrer cant que en Siset el darrer que van ensenyar.